Història i patrimoni

Amb l’arribada de la invasió sarraïna i la construcció de la torre de guaita en la punta d’un serrat proper, aquest es va convertir en un indret més segur, en una època de forta violència i inseguretat, situat com estava en zona fronterera. Així, al voltant d’aquell castell es va anar edificant el poble fortificat i clos, que en un temps s’anomenava Les Ivorres, per l’existència dels dos nuclis de població: l’Ivorra subirana, o de dalt, i l’Ivorra jussana, o de baix.

La primera notícia documental en què apareix el nom d’Ivorra data del 1031 en una escriptura de venda i durant tot el segle XI i posteriors són molts els documents que en parlen, tots ells relacionats amb els comtes d’Urgell. Aquests documents parlen d’Ivorra com d’un castell o una vila fortificada. De fet, els vestigis que en queden així ho testimonien. Tot i que les esglésies, tant la parroquial de Sant Cugat com les de Santa Maria i de Sants Gervasi i Protasi, foren donades a la canònica de Solsona en 1076, els comtes d’Urgell van tenir el domini eminent del terme, que es va perllongar fins que va passar al vescomte de Cardona, segurament per raons de parentiu, ja entrat el segle XIV. Quan Cardona es va constituir en comtat, l’any 1375, en la relació que es fa dels seus dominis, apareix Ivorra amb 25 focs. A partir del 1491 la senyoria del lloc depengué del ducat de Cardona, fins a l’extinció del feudalisme, a principis del segle XIX.

Dintre de les divisions territorials, Ivorra pertanyia a la Vegueria de la Segarra amb capital a Cervera, tot i que al segle XVI el duc de Cardona va establir-ne la capital a Torà.

LLINATGES IMPORTANTS

Comentari a part l’hem de dedicar a una de les famílies que ostentà durant molt de temps el poder a Ivorra. Fou la família Tristany, la qual ja la trobem documentada en un capbreu del segle XV, concretament un tal Guillem Tristany. Els Tristany eren senyors i barons d’Altet, població de la qual en rebien el delme, tot i que els estudis de genealogia situen aquest cognom com d’origen barceloní i al segle XII el situen a les terres de Lleida. El cert és que a Ivorra hi són, almenys, des del segle XV, cosa que sabem pel capbreu esmentat. Més endavant, en un altre capbreu manat pel duc de Cardona, apareix Bernat de Tristany ostentant la carlania d’Ivorra des del 1682. A aquest Bernat de Tristany el va succeí el seu fill, l’eclesiàstic Pere de Tristany. Una branca d’aquesta família s’establí a Ardèvol vers la meitat del segle XVII. Són aquests Tristany d’Ardèvol els que van destacar en les guerres carlines del segle XIX, sobretot Benet Tristany i Rafel Tristany. Al segle XVIII aquesta família es va emparentar amb la de Perpinyà de Torà, per la unió en matrimoni de Pere de Tristany i Padellàs amb Teresa de Perpinyà. El seu fill Miquel de Tristany i de Perpinyà va morir sense fills i deixà com a hereu universal el seu nebot de Cervera, Francesc de Nuix. Hem de fer constar que les propietats de la família Tristany estaven constituïdes per 35 unitats patrimonials, entre peces de terra, cases i molins. Va subvencionar la construcció de l’actual edifici de l’església parroquial i la va dotar per al seu manteniment i la seva activitat, sobretot per ensenyar doctrina i altres coneixements als infants del poble.

Francisco de Zamora, en el seu viatge a Catalunya, el 29 d’octubre del 1788 passa per Ivorra "que está situado en una eminencia y así sus calles son muy malas. La iglesia, que la ha hecho Pons, es buena y mejor su portada. La ha costeado Don Miguel de Tristany, natural de esta villa, y también ha dejado una especie de fundación para la comunidad y la enseñanza. Tiene aquí una buena casa".

Successora de la família Tristany a Ivorra va ser la de Nuix. Aquesta família va heretar les propietats i els títols nobiliaris dels Tristany en la persona de Francesc II de Nuix (1739-1809), fill del matrimoni entre Teresa de Perpinyà Tristany i de Bardaxí i Marià de Nuix i Gallart.