divendres, 28 de abril de 2017
Pl. Major, 1, Ivorra - 25216
Telèfon: 973 524 036 Fax: 973 524 399

Sabies que...

LA LLEGENDA DEL SENYOR D'IVORRA


Foto

Sabies que temps enrera el senyor d'Ivorra va resoldre una picabaralla amb el senyor de Corbins tot canviant-se lles dones durant set dies - tants com anys feia que durava la trifulga- ?
El castell, del qual en roman una torre com a testimoni, visqué o fou escenari d'una llegenda que ha passat de generació en generació, i que avui ja quasi es perd en record dels més vells.

Conten que el senyor d'Ivorra tenia enganxades i picabaralles constants amb el senyor de Corbins. Aquesta situació d'hostilitat va durar set anys. Diuen que l'un i l'altre es feien molt de mal; tant com podien. es cremaven els sembrats a punt de segar, els boscos, així com propietats i hisendes.

veient que així s'empobrien tots dos, van decidir fer les paus, d'una manera molt concreta i significativa. en signe de concòrdia - com és costum entre cavallers -, establiren canviar-se les dones. és a dir, la dona del senyor d'Ivorra va anar a viure set dies (un dia per any que hagueren tingut hostilitats), amb el senyor de Corbins, i la dona d'aquest va anar al castell d'Ivorra.

Aquesta barreja de famílies va resultar d'allò més positiva. Les dues famílies es van reunir i van decidir de prendre les dues el mateix nom, així com també adoptar el mateix escut. La cosa estava consensuada, tots hi venien bé de fer-ho així, però, però... hi havia una cosa. Que els dos els sabia greu de renunciar, de sacrificar el seu nom perquè prevalgués el de l'altre.

Al final van decidir fer-ho a sort. Tiraren uns daus a l'aire, i el que fes més suma en el número aquest guanyaria, i en conseqüència, l'altre hauria de renunciar al seu nom.

Van tirar els daus enlaire i va guanyar el senyor d'ivorra, i el de Corbions va haver de renunciar i afegir al seu escut, on tenia d'armes set corbs petits, les pinyes i els lliris de l?ivorra.

En adoptar així les armes passà a dir-se Ivorar de Corbins, per diferenciar-se del senyor d'Ivorra.

Així acaba aquesta llegenda, i diuen que a pesar de les diferents coses que van sorgir, mai més no van tornar a separar-se, ni a tenir picabaralles.

Llegenda extreta del llibre de Joan Bellmunt i Figueras Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum 2. Edita Virgili & Pages, S.A. Joan Bellmunt adapta llegenda contada per Jaume Ruich i Molins, Ramon Garriga i Codina, Josep Carreras i Regí, Francesc Cepero i Mesa, josep gené i m. Àngels Esteve i Vilaró.




Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web