diumenge, 22 de octubre de 2017
Pl. Major, 1, Ivorra - 25216
Telèfon: 973 524 036 Fax: 973 524 399

Sabies que...

LA LLEGENDA D'EN PASQUALET TRAGINER


Foto

Sabies que antigament a la gent d'Ivorra se'ls hi deia "Gent d'Ivorra, libera nos domine"?
Diu, que en temps de traginers n'hi havia un d'Ivorra de nom PAsqualet, i un altre de CAstellfollit, que es deia Generós.

Tots dos es dedicaven a això, a  fer de traginers, i tots dos feien viatges vers la Seu i Andorra.

Sempre que epel camí es trobaven, en Generós li deia a en Pasqualet: "Gent d'Ivorra, libera nos domine."

No cal dir que en Pasqualet estava molt dolgut per qaixò, i més d'iun cop va demanar-li que no fes menció d'aquesta frase. Però l'altre, en lloc de fer-li cas la repetia cada cop que es trobaven.

A en Pasqualet va pujar-li la mosca al nas, fins que un dia va dir-li a en Generós.

_ Mira que et faré quedar malament si m'ho tornes a dir!

No obstant això, el de Castellfollit no en feu cas i va continuar dient, sempre que es trovaba amb en Pasqualet: "Gent d'Ivorra, libera nos domine."; fins que un dia, quan tots els traginers es trobaven a Oliana reunits i en Generós tornà a mb la mateixa cantarella, en Pasqualet s'aixecà davant de tots i  li digué:

- Què diràs de la gent d'Ivorra, libera nos domine? Si vosaltres, els de Castellfollit que en sou, sou l'urpa llarga, que no teniu palla per donar als rucs ni per posar l'aubarda. Que vau venir a Ivorra a robar l'home de palla (era el Carnestoltes que teni9en a la plaça del poble, i era un ninot de palla per cremar-lo), que fins i tot teniu un sant per patró, sant Roc, que les granotes us el canten, roc, roc, roc.

Davant d'aquesta rèplica diuen que en Generós es sentí molt avergonyity i mai més no molestà en Pasqualet.

Per aclarir aquest fet llegendari, direm que als d'Ivorra el fet de poder dir-los "Gent d'Ivorra, libera nos domine" (que a més així els ho diuen per la rodalia o els ho deien), ve del fet que un cop se'ls espatllà l'orgue que tenien a l'església i van fer una reunió del poble per tal d'arreplegar diners i arreglar-lo, per veure com podien fer-ho i quant aportaria cadascun dels presents.

Diuen que la reunió estava d'allò més calenta (ja se sap, quan és qüestió de diners) quan un conseller prengué la paraula i digué: "Ja ho tinc, tinc la solució. L'orgue té dues manxes, ens en venem una i amb els diners que farem fem arreglar l'altra, i l'orgue que toqui amb una manxa sola".

Davant d'aquesta sortida del conseller, l'organista exclamà: "Gent d'Ivorra, libera nos domine."

I d'aquí ve aquest mot.



Llegenda extreta del llibre de Joan Bellmunt i Figueras Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum 2. Edita Virgili & Pages, S.A. Joan Bellmunt adapta llegenda contada per Jaume Ruich i Molins, Ramon Garriga i Codina, Josep Carreras i Regí, Francesc Cepero i Mesa, josep gené i m. Àngels Esteve i Vilaró.




Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web